http://www.gencat.net/catalunya/cat/llengua.htm
http://www.gencat.net/catalunya/cat/historia.htm
http://www.somiserem.org/historiamenu.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_de_Catalunya
El Patronat Català Pro Europa és un consorci públic creat l'any 1982 per la Generalitat de Catalunya i per un conjunt d'entitats catalanes representatives del món econòmic i financer - cambres de comerç i caixes d'estalvi -, de l'àmbit universitari i de l'administració local, amb l'objectiu d'impulsar a Catalunya el coneixement de les polítiques i les realitzacions de la Unió Europea.
| "La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble." Àngel Guimerà. |
El fiscal José Rodrigo Villalpando, el 29 de gener de 1716 emeté unes instruccions en matèria lingüística als corregidors del Principat, en què deia:
En poc temps els funcionaris de les noves institucions de Govern van aplicar al sistema escolar aquesta recomanació. Val dir, tanmateix, que els resultats foren bastant pobres.
En el mateix sentit que les instruccions esmentades, en l'etapa preparatòria de la redacció dels decrets de Nova Planta (1715) s'ordenava que, a les escoles de primeres lletres i a les de gramàtica, o en secundàries:
Aquest principi homogeneïtzador era el mateix que havia portat a Lluís XIV, a l'estat Francès, a eliminar el català dels tribunals i de les escoles. Tot i amb tot, les transgressions a aquestes instruccions i ordres eren freqüents.
Paral·lelament a tots aquests fets, al Rosselló continua i s'intensifica la francesització mitjançant l'ensenyament, tot obligant a usar el francès. En el mateix sentit que els veïns de la monarquia borbònica, l'intendent Carlier deia el següent:
Amb la dictadura del generalíssim Franco, començava una persecució política oberta d'una cruesa i duresa inèdites. Ni el Decret de Nova Planta, ni la construcció de l'estat liberal, ni el seu desenvolupament en el context de la societat de masses, inclosa la dictadura de Primo de Rivera, van comportar un grau de fanatisme uniformitzador i intolerant com l'aplicat pel franquisme sobre les terres de parla catalana, fins al punt que alguns historiadors el consideren un virtual intent de genocidi cultural i lingüístic.
El mateix rei Borbó, Joan Carles I, va dir en un acte públic l'any 2001, que la llengua espanyola mai havia estat llengua d'imposició.
Tal com algú ja digué "la memòria històrica no és només recordar les gestes bèl·liques dels temps passats, ni fer un museu de les diferents lluites esdevingudes". La memòria històrica és quelcom de col·lectiu, un record col·lectiu; és una evocació enfocada cap al present del valor simbòlic de les accions col·lectives viscudes per un poble en el passat. És el passat que desemboca en un present. És una acció que preserva la identitat i la continuïtat d'un poble, és no oblidar allò que s'ha après, moltes vegades amb sang, és el camí per a no repetir errors passats. Per entendre el present cal no oblidar el passat. És més, cal recordar-lo i estudiar-lo.
Si els fets històrics en algun moment varen ser una derrota històrica, les conseqüències d'aquesta es prolongaran durant moltes generacions, al llarg del temps, fins al present. Si ens oblidem de la història, ens creurem que l'ordre natural de les coses és el dels vencedors i que els intents de canviar només seran font de patiment per als dèbils i que per tant no valdran la pena.
La memòria històrica permet desmitificar els enfrontaments del present i buscar-ne solucions. Els problemes que avui vivim ja van ser viscuts abans d'ara; la memòria històrica ens impediria repetir errors o si més no ens hi ajudaria.
Com digué en Joan Ridao, és important que es reactivi la memòria històrica del franquisme "en un moment en què algú podria arribar a pensar que el franquisme i el general Franco ni tan sols no van existir i que els indis precolombins ja parlaven castellà".
"Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta en mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural", per ço la colonització significa sempre la falsificació de la història, àdhuc la seva anatematització.". Heinz Dietricht. Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina 1492-1992.
http://www.teranyina.net/diada.ct
Durant les celebracions nacionals, el paisatge urbà de Catalunya destaca per l'engalanament de balcons i finestres amb els colors de la nació. Fem també, de la nostra ciutat virtual, una mostra d'orgull col.lectiu pel nostre país, per la nostra història i pels nostres símbols. Mercès a Internet, podem donar-los a conèixer a tot el planeta.
Copia la senyera que encapçala aquesta pàgina i penja-la a la teva web durant la Diada!
La Commemoració d'una derrota
Catalunya havia tingut, durant tota la seva llarga història com a nació sobirana, una llengua, una moneda, un exèrcit, unes institucions polítiques i una cultura pròpies i clarament diferenciades de la resta de territoris veïns. Podem afirmar que el nostre Estat va ser una de les primeres democràcies del món: les Corts Catalanes incorporen representants de les ciutats i viles des de l'any 1283. Però Catalunya va ser finalment assimilada pels castellans i convertida en una altra provincia espanyola ("provincia" és un terme que s'encunyà durant l'Imperi Romà que significa "territori dels vençuts").
L'any 1700 mor sense descendència Carles II l'Encisat, últim rei de la dinastia dels Àustria a Espanya i la seva successió esdevé un problema de política internacional.
Les forces de Felip de Borbó, representant del centralisme francès i de l'esperit i els interessos aristocràtics i feudals, s'enfronten a les de Carles d'Àustria, representant de l'esperit federalista i descentralitzador, així com de les classes mijanes i populars.
El 1713, amb el tractat d'Utrecht, Catalunya deixa de rebre el recolzament de les forces aliades. Les tropes castellano-franceses assetgen Barcelona durant 13 mesos fins al triomf (40.000 castellans i francesos contra 5.000 catalans!), el setembre de 1714.
Amb l'ocupació militar del nostre territori es promulga, el 1716, el Decret de Nova Planta segons el qual quedava eliminada la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (el Consell de Cent, les Corts, la Generalitat i l'exercit), les constitucions i els sistemes fiscal i monetari.
Els catalans i catalanes hem estat, d'aleshores ençà, i fins i tot en plena "democràcia parlamentària" -i monàrquica-, expoliats, empobrits, i oprimits sota governants espanyols de qualsevol color. Madrid, a més, és responsable de la divisió del nostre pais, que incloïa altres territoris actualment sota sobirania francesa i espanyola.
El Decret de Nova Planta no ha estat mai derogat.
"Tornarem a lluitar. Tornarem a sofrir. Tornarem a véncer!!!"
(2006)
----------
En òc (aranès).
Pendent es celebracions nacionaus, eth paisatge urban de Catalonha subergés per engalanament des balcon e hièstres damb es colors dera nacion. Hem tanben dera nòsta ciutat virtuau ua mòstra d’orgulh peth nòste país, era nòsta istòria e es nòsti simbèus. Gràcies a Internet, les podem dar a conéisher per tota era planèa.
Còpia era “senyera” qu’entèste aguesta plana e penja-la ena tua web pendent era Diada.
Era commemoracion d’ua derròta
Catalunya auie agut, pendent tota era sua longa istòria coma nacion soberana, ua lengua, ua moneda, un exèrcit, ues institucions politiques e ua cultura pròpies e clarament diferenciades des auti territòris vesins. Podem afirmar qu’eth nòste Estat siguec ua des prumères democràcies deth mon: es Còrts catalanes incorpòren representants des ciutats e viles er an 1283. Totun, Catalonha siguec finaument assimilada pes castelhans e convertida en ua auta província espanhòla (“Província” ei un tèrme que se prenec pendent er Impèri Roman e que signifique “territòri des vençudi”).
Er an 1700 morís sense descendéncia Carlos II, darrèr rei dera dinastia des Austria en Espanha e era sua succession se convertís en un problèma de politica internacionau. Es fòrçes de Felip de Borbon, representant deth centralisme francés e der esperit des interèssi aristocratics e feudaus, s’enfronten as de Carlos d’Austria, representant der esperit federalista e descentralisador, atau coma des classes mieges e populares.
En 1713, damb eth tractat d’Utrech, Catalonha dèishe de recéber eth supòrt des fòrces aliades. Es tròpes castelhano-franceses sítien Barcelona pendent 13 mesi enquiath trionf (40.000 castelhans e francesi contra 5.000 catalans!), en seteme de 1714.
Damb era aucupacion militara deth nòste territòri se promulgue, en 1716, eth Decrèt de Naua Planta, segontes eth quau demore eliminada era nacion catalana en tot proïbir era sua lengua, e en tot abolir es sues institucions (Conselh de Cent, es Còrts, era Generalitat e er exèrcit), es sues constitucions e eth sòns sitèma fiscau e monetari.
Es catalans e catalanes auem estat d’alavetz enquiara plea “democràcia parlamentària” -e monarquica- expoliats, empraubits e oprimits jos govèrns espanhòus de quinsevolh color. Madrid, ath delà, ei responsable dera division deth nòste país, qu’includie d’auti territòris actuaument jos era soberania francesa e espanhòla.
Eth Decrèt de Naua Planta jamès a estat derogat.
(2006)
Aquesta selecció de textos servirà per què els catalans ens adonem que els espanyols siguin de dretes o d´esquerres sols ens consideren com una colònia, com un territori ocupat i que no som dignes de defensar els nostres drets i la nostra llengua. A Espanya no se'ns ha perdut res i els espanyols ho deixen ben clar.
1715
"...es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo (Catalunya) tan criminal como el no discurrírsele pena condigna..." José Patiño. Informe sobre las expropiaciones para la Ciudadela. 1715
"Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano..."
José Patiño. "Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña".
1716
"Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" "..pero como a cada nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer al arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalnes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre el castellano instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."
De la Instrucción Secreta" que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, tramità als Corregidores del Principado de Catalunya el 29 de Gener de 1716.
1716
"Con la sola diferencia que como antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana, se escriba en adelante en idioma Castellano o Latín."
De la Instrucción Secreta" que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, tramità als corregidores del Principado de Catalunya el 29 de Gener de 1716 .
1755
"Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos entre sí hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán".
Article 10 del Decreto de Visita del provincial dels Escolapis, pare Jorge Caputi de Mataró.
1801
"En ningún teatro de España se podrán representar, cantar ni bailar piezas que no sean en idioma Castellano".
Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte", Madrid 11 de març de 1801.
1906
"Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra".
"Ejército y Armada" 1906.
1907
"El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego".
"La Correspondencia Militar". Madrid. 13 de desembre de 1907.
1907
"Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano".
Miguel de Unamuno, declaracions fetes a "El Mundo" de Madrid.
1924
"Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor".
Circular del Governador Civil de Barcelona general Losada. 1924.
1927
"Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas".
Juan Llarch "Cataluña y la nacionalidad española". Madrid 1927.
1931
"Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa. Todo menos..., lo otro". Ramiro Ledesma Ramos.
La Conquista del Estado.
1932
"Hablar de nacionalidades oprimidas -perdonadme la fuerza, la dureza de la expresión- es sencillamente una mentecatada; no ha habido nunca semejante opresión, y lo demás es envenenar la Historia y falsearla".
Intervenció de Miguel de Unamuno a les Corts de Madrid. 2 de juliol de 1932.
1932
"Antes que el Estatuto la guerra civil".
Titular de "El Imparcial" 1932.
1934
"Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantará y con ella toda España; porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana".
Onésimo Redondo. 1934.
"Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos." Manuel Azaña. Memorias. President de la República Espanyola.
"Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco ." Manuel Azaña. Memorias. President de la República Espanyola.
"No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (...) No hay más que una nación: ¡ España ! (...) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos" Juan Negrín. Cap de govern de la República espanyola i president a l'exili. Segons cita Julián Zugazogoitia a les seves memòries.
1936
"Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar".
General Queipo de Llano. Emissió radiofònica.
1938
"Pero una advertencia. Ya se acabó esta conducta, se acabó la traición, porque nosotros preferiríamos ver a estas tierras pulverizadas antes que verlas otra vez en contra de los sagrados destinos de España".
Discurs del Jefe del Servicio Nacional de Propaganda de FET y de las JONS, José Antonio Giménez Arnau. Saragossa, 21 d´abril de 1938.
1938
"Yo lo llevaba fijo en mi mente el día 26 cuando con las tropas de Juan Bautista me metía en el Tibidabo, en Pedralbes. No quería hacerme ilusiones. Están vencidos y soportarán, porque son gente despierta, su derrota y nuestro triunfo; pero...¿convencidos?...ah! eso ya es más difícil . Quizás imposible. Barcelona seguirá siendo el garbanzo negro de la olla nacional. Por lo menos durante un par de generaciones. Al enjuiciar así el problema catalán del presente y el porvenir, no era ciertamente de los más pesimistas. Yo he oido a más de una persona de claro juicio y temple sereno propugnar la conveniencia de un castigo bíblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y separatismo , y como único remedio para extirpar esos dos cánceres, señalar el termocauterio destructor implacable".
El Tebib Arrumi. Heraldo de Aragón. 4 de febrer de 1939.
1938
"Catalán, judío y renegado,
pagarás los daños que has causado.
Arriba escuadras, a vencer,
Que en España empieza a amanecer."
Versió del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l´Ebre. 1938.
1940
"Primero. - A partir del 1º de agosto próximo, todos los funcionarios de las corporaciones municipales y provinciales de esta provincia (Barcelona) cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán 'ipso facto' destituïdos, sin ulterior recurso.(...) Tercero. - Los mismos criterios se aplicarán con respecto a los funcionarios de cualquier otro servicio público, especialmente los que sean maestros y profesores del Estado, así como inspectores de Sanidad...".
Circular del Gobernador Civil y Jefe Provincial de Barcelona, Wenceslao González Oliveros el mes de juliol de 1940, comunicada als alcaldes de Barcelona.
Esquerra Republicana de Catalunya. Secció local de Sentmenat
http://www.esquerra.org/sentmenat/cat/artinfo/quepensen.htm
gener de 2004
[Heura]