http://action.ffii.org/openstandards
Diu:
"El format text (que és el que es fa servir al cos dels missatges, com en aquestes linies)"
Ho diu en una pàgina en format HTML, no format text.
Ara treuria aquest tros sobre odt
"Però em fa l'efecte que encara és una mica futurista i no sé quants programes el fan servir fora de l'Open Office ni si és raonable tenir-los instal·lats a qualsevol ordinador (com ara en un PDA). Possiblement d'aqui a pocs anys serà una opció més viable."
La part sobre spam diu a diversos llocs que és un missatge de correu i ara és una pàgina web.
La resta està bé. Una mica barreja de coses diferents, però bé.
_______________________
Privatiu: que no és lliure (no el pots estudiar (no pots saber com està fet), modificar, usar o distribuir lliurement).
Programa lliure: és un programa que has de poder veure'l i saber com està fet.
Programa no lliure: pot ser que no puguis veure'l ni saber com està fet, o que sí que puguis però li falti una altra llibertat. El MS Word no pots (excepte alguns treballadors de MS).
Tancat: el que vol dir “tancat” depèn de cadascú. Normalment vol dir "no estàndard". És a dir, els formats, protocols o formes de comunicar-se que té no són avinents per interoperar amb d'altres programes. Té a veure amb secretisme. "Tancat" no està ben definit.
Si un programa és lliure, la seva forma de funcionar (inclosos formats, protocols, etc.) no poden ser secrets. Poden ser més o menys tancats depenent de la cura que s'hagi posat en interactuar amb altres.
Però com que hi ha gent que diu al programari lliure "programari de fonts obertes" també li diu "programari tancat" al programari privatiu, i això embolica les coses.
Hi ha campanyes per no usar el terme "open source" però no tenen molt d'èxit. També hi ha gent que diu "open source" o "programari de fonts obertes" a coses que no són lliures, que només pots estudiar però no modificar o així, o a qualsevol cosa de la que puguis veure'n el codi font encara que no tinguis dret a distribuir-ho, canviar-ho o el que sigui.
I al final, tot i que hi ha una definició de "programari lliure" i una de "open source" més o menys coincidents, la gent abusa més del terme "open source" i per tant la seva definició és menys útil.
Mal documentat o impossible d'implementar bé: hi ha versions de MS Word documentades i altres que no, per exemple. No hi ha un únic format de MSWord sinó un per a cada versió. Cap és gaire útil però n'hi ha de més secrets que altres. Hi ha una versió del format que fins i tot és estàndard ISO (per corrupció a l'ISO). Dintre d'un document Word hi pots posar una imatge de MS Visio, i perquè tot funcioni igual que en Word no només has de fer un processador de textos sinó un processador de textos que faci el mateix que el word i un editor de diagrames que faci el mateix que el Visio. I així anar fent...
Canviar de format implica perdre coses, perquè si no es perdés mai res en cap sentit llavors seria el mateix format. El problema no és que el Word sigui privatiu i patentat (que també), és que el seu format és secret, mal documentat o impossible d'implementar bé (o més d'una cosa, depenent de la versió del format). I cap altre programa pot treballar en aquest format perquè no es coneix el format prou bé i el que es coneix implicaria duplicar masses altres programes. Si fos un format obert, els altres programes ho obririen perdent o no algunes coses però no gaire cosa important, i en tot cas es podria saber què es perd.
XDF 3.10.2008
Estàndars no oberts: són especificacions que es publiquen (gratis o cobrant) però que la gent no les pot fer servir sense permís de l'empresa o consorci que les ha definit. Al menys segons la FFII - http://action.ffii.org/openstandards
Estàndard obert és aquell que compleix les següents característiques:
1. Està publicat i la seva especificació i documentació estan disponibles de forma gratuïta o al preu de cost de la seva distribució.
2. La seva propietat intel·lectual s'ofereix de forma irrevocable lliure de regalies, de qualsevol altre dret d'explotació de la propietat intel·lectual, i no subjecte a patents o contractes que restringeixin el seu ús i reutilització directament o indirecta.
3. Existeix almenys una implementació de referència que desenvolupa totes les funcionalitats de l'especificació, la qual està disponible amb una llicència que permet que sigui utilitzada per a qualsevol propòsit, i que pot ser copiada, estudiada, millorada i distribuïda lliurement, amb o sense canvis.
http://manelzaera.blogspot.com/2007/04/definici-destndard-obert-que-evita-el.html
http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html
El Programari Lliure es un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Mes precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:
Hacker: virtuós de la informàtica. Persona que en sap molt, d'informàtica.
http://www.lamalla.com/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=192925
Gilberto Gil: “Treballo sobre la inspiració de l’ètica hacker”
Jaume Pla (laMalla.net) última actualització 29/5/2006 - 15:11h
El ministre de Cultura del Brasil, el cantautor Gilberto Gil, ha realitzat una encesa defensa de l’ètica hacker i del programari lliure en la sessió d’obertura de l’Internet Global Congress (IGC), aquest dilluns al migdia a Barcelona. Gil, que s’ha autoqualificat com a “defensor, practicant i usuari del programari lliure”, ha defensat una concepció de les noves tecnologies com a via per a la “revolució social”, com a “un punt de partida per a un moviment llibertari de contracultura” i com a mitjà per fer un món més solidari i just”.
“Creativitat, experimentació, interès per les accions transformadores, l’aventura i l’ossadia”, així com una sòlida consciència social són els valors que Gil relaciona amb l’ètica hacker (no confondre amb els crackers) i que, segons ha explicat, guiaran el seu mandat fins al final del Govern de Lula da Silva. “No és un moviment anti, sinó un moviment pro”, ha puntualitzat.
En un discurs en portuguès, Gil s’ha declarat “defensor, practicant i usuari del programari lliure”, al que considera una eina clau per a la transformació social d’un món “on conviuen el segle XIX i el XXI”. Una transformació que ha de canviar “el pensament i la manera de fer humanes”, i que ha de conduir a una “democratització del coneixement “ i a una societat “més transparent i ètica”.
“El que ara tenim és el punt de partida d’un moviment llibertari de contracultura”, i en el que iniciatives com el propi programari lliure o el sistema de llicències Creative Commons han de jugar un paper decisiu. Sobre aquesta darrera, ha dit que “obre noves vies a la cultura”, on els creadors “ja no estan atrapats per l’ortodòxia analògica revolucionària”.
Així ho ha entès, ha explicat, l’actual Executiu brasiler, que ha dut a terme diverses iniciatives per a l’accés de la població a les noves tecnologies, entre elles telecentres, foment de la banda ampla o suport al projecte d’ordinador de baix cost impulsat per Nicholas Negroponte i el prestigiós Massachussets Institute of Technology (MIT).
Revolució ètica
Una de les pedres angulars del projecte brasiler és el procés d‘introducció del programari lliure a l’Administració i a la societat en general, un programari que permet “autonomia tecnològica, compartir coneixement i reduir la bretxa digital”. Tot plegat per contribuir a un model social que es basi en valors com “el multilateralisme, la democràcia i la transparència”.
“Hi ha vàries Revolucions Franceses per fer al planeta”, ha assegurat el ministre, en referència a un món que ara mateix viu “entre allò analògic i allò digital”, amb “tecnologies del segle XXI a comunitats que encara viure al segle XIX”: I les noves tecnologies poden ajudar a fer la “revolució ètica” que el món necessita, segons Gil.
Gilberto Gil ha posat l’accent en el terme glocal per explicar la seva visió del futur, que ha de passar per la interconnexió (global) però també per la diferència (local), en un moviment on les noves tecnologies són els instruments que donen veu i cohesionen les iniciatives populars.
Gil porta diversos dies a Catalunya explicant les iniciatives del seu ministeri en el foment del programari lliure i d’una concepció de les noves tecnologies que no respon al discurs oficial d’un alt càrrec de l’administració.
Al parlament del ministre brasiler han seguit els de Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, conseller de Treball, Indústria i Consum; i de Francisco Ros, secretari d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, que han estat presentats per Antoni Massanell, president de la Fundació Barcelona Digital, organitzadora de l’IGC.
Publicat 29/5/2006 - 14:14h
a) et poden posar a la garjola a tu perquè el programa que has comprat viola una patent de qualsevol tercera part. Fer un programa no vol dir tenir-ne la patent, i per tant qui te'l ven no té totes les patents que l'afecten i per tant no te les pot autoritzar (les que coneix potser pot negociar una llicència per als seus clients, però n'hi ha que ni sabrà que existeixin, i quan el posseïdor de la patent vulgui et podrà denunciar a tu, a qui t'ha venut el programa o a tots dos).
b) El problema no és si un amic no et pot fer programes. El problema és que si ningú pot fer programes tu no els pots comprar a ningú, o només a alguns oligopolistes. Per tant hi haurà programes que mai podràs fer servir perquè mai s'hauran escrit per culpa de les patents i els que existeixin els hauràs de comprar als preus i condicions que fixin els oligopolistes/monopolistes.
Un estàndard obert no hauria d'estar sotmés a patents, però com que igualment no pots saber quines patents hi ha, no pots saber si és veritablement obert... la única solució és prohibir les patents de programari.
Poden engarjolar qui fa i qui usa el programa patentat, i els intermediaris.
_________________
El fet que l'OpenOffice o altres intentin obrir fitxers de MS Office no és cap garantia que els usuaris vegin el que han escrit els autors dels documents, i per tant els formats secretius no serveixen per a comunicar-se, només els estàndards oberts.
Si els envies en format MS Word només els prodrà obrir qui faci servir casualment el mateix programa que tu (i sovint caldrà que en faci servir la mateixa versió i tingui instal·lades les mateixes fonts, etc.).
El format d'MS Word té l'avantatge que permet emmagatzemar tots els detalls que permet el MS Word, per quan el vulguis tornar a fer servir al mateix sistema (malauradament aquests sistemes són una mica fràgils i quan el tornis a obrir pots haver necessitat reinstal·lar-ho tot, però això és una altra història). Però és un format amb molts inconvenients si el fas servir per enviar documents als altres:
Aquest és el principal inconvenient, com que el format dels fitxers .doc el defineix MS i ni el publica ni el manté estable sinó que el canvia a cada actualització del MS Word, els altres programes no poden mai garantir que puguin llegir els fitxers .doc (alguns ho intenten amb molts esforços i s'hi acosten). Per tant estàs obligant a qui ho vulgui llegir a fer servir programes determinats (i cars) de subministradors monopolistes (condemnats a diferents continents) o a intentar obrir-ho amb per exemple l'OpenOffice i no saber mai si el que veu és el que vas escriure o no. Cap d'aquests programes pot ser viable en tots els casos. Si un vol mirar el correu en un telèfon n mòbil, una pda, en un terminal de VAX a la universitat o amb un sistema d'ajuda a invidents, potser no podrà instal·lar els programes que l'obligues a fer servir ni volent-ho.
Els fitxers de word poden transmetre virus. Els receptors poden tenir la rutina de no obrir-los encara que casualment puguin perquè no poden estar segurs dels teus hàbits de seguretat. Més gent que no et llegeix.
Els fitxers de word poden incloure informació que no saps que hi és. S'han donat casos prou escandalosos d'informació que ha aparegut al fer "desfer" o al mirar les metadades del document i que l'autor hagués preferit no desvetllar (com ara que certs informes sobre l'Iraq venien d'algun treball d'un batxiller).
Els fitxers word ocupen més espai que el que cal perquè inclouen informació com ara paginació, tipus de lletra, decoracions, etc. que no tenen perquè ser reproduibles en el sistema que els rebi. El format text (que és el que es fa servir al cos dels missatges, com en aquestes linies) és força més òptim.
Els "efectes de xarxa" és com diuen els economistes al fenòmen que un bé resulti apreciat no per les seves virtuts sinó simplement perquè hi ha molta gent que el fa servir, molta gent que pot oferir ajuda, molts productes complementaris, etc. Són perillosos perquè reforcen monopolis (privats). Els fitxers word són l'eina que fa servir el monopoli de microsoft per impedir als seus usuaris triar altres opcions, per tant, difondre'n contradiu els objectius polítics de fomentar altre tipus de programari.
Per exemple el foment de programari lliure i formats oberts acordat al saló del Tinell és incompatible amb enviar fitxers de MS Word.
El fet que jo no pugui obrir el fitxer que m'envies perquè no tinc el mateix programa que tu no se soluciona fent servir tu el programa que jo tinc, perquè llavors seria el mateix problema al revés. La solució és enviar els documents en formats que estan ben definits públicament i que per tant hi ha molts programes que hi poden treballar, tu en pots fer servir un i jo un altre, i s'entenen perquè el format del document és estàndard.
El més fàcil quan envies un correu és escriure el text en el cos del missatge, i així ho podrà llegir tothom. Si ja el tens escrit a un altre lloc, simplement el selecciones i copies des de l'altre lloc, vas al programa de correu i ho enganxes al missatge. Així ho pot llegir tothom.
Si vols usar titols, llistes, negretes, enllaços i altres coses d'aquestes, però vols que es pugui veure en el màxim d'ordinadors i programes pots fer servir HTML. És el format de les pàgines web, i per tant el pot llegir qualsevol sistema que pugui accedir a la web, que avui en dia són molts.
Si necessites imprescindiblement que el document es pugui veure idèntic a com s'ha escrit en plan fac-simil (les pàgines impreses o en pantalla idèntiques a com les imprimiries tu, en plan fax) podries fer servir PDF. El PDF és un format publicat però no totes les versions són obertes (només el defineix una empresa (Adobe) i en fa el que vol), però al menys acostuma a funcionar en diferents sistemes operatius. En la majoria de casos la fidelitat d'imatge no compensa la mida de l'adjunció i el fet que es pugui veure en menys ordinadors però en caos concrets pot servir.
Finalment si necessites que el receptor pugui modificar el document que li envies, llavors el format text o HTML segueix sent el millor. Si necessites coses modificables més ofimàtiques pensa-hi dos cops:
normalment no ho necessites. Si realment ho necessites, pots fer servir un estàndar ISO (26300), que és el format .odt de l'OpenOffice.org 2.0 (i altres programes). Això és el que recomana el programa d'Intercanvi de Dades entre Administracions de la Comissió Europea. Però em fa l'efecte que encara és una mica futurista i no sé quants programes el fan servir fora de l'Open Office ni si és raonable tenir-los instal·lats a qualsevol ordinador (com ara en un PDA). Possiblement d'aqui a pocs anys serà una opció més viable.
Per fer això no cal que tu facis servir altres programes, només que recordis abans d'enviar un fitxer desar-lo en format text o en format HTML i després des del programa de correu adjuntar el fitxer. Així t'asseguraràs que tothom et llegeixi, no només el 80%.
XDF
1) Què és SPAM?
Spam són els missatges publicitaris i coses de l'estil "facis millonari mentre dorm".
Per definició són NO SOL·LICITATS
2) Com saben la teva adreça?
Darrerament, el més típic és que robin les adreces de missatges que s'envien massivament com els acudits i informacions polítiques i que al seu torn són reexpedits amb tota la llista d'adreces de correus electrònics.
I després, a més, es venen/intercanvien aquestes llistes de email amb uns altres.
3) Què fer per evitar tot plegat?
a) Cada vegada que enviïs un email a més de 1 destinatari i no sigui important que es vegin entre si, com per exemple un acudit, usa CCO, (conegut com "amb còpia oculta"). El CCO fa que NO FIGURI la llista de destinataris en el missatge.
b) Quan facis un forward (reenviar) d'un missatge, ESBORRA les adreces de email del missatge anterior.
4) Que són aquests emails de "salvi una pobra nena" amb càncer?
Tots aquests emails que demanen que facis un forward SÓN MENTIDES. Esborra'ls.
Alguns porten virus o porqueries per l'estil.
Cap empresa (com MICROSOFT, per exemple) mai dóna diners per reenviar aquest tipus de missatges.
5) I els virus?
No enviïs ni obris arxius .exe, ni .doc!!! tret que sàpigues que provenen d'algú de confiança. Aquí és el típic lloc on van els virus. No n'hi ha prou amb passar un antivirus; els antivirus SEMPRE estan endarrerits. I en una "campanya" de emails en un dia arriben a milions i els anti-virus tot just van a detectar-lo en una setmana o més.
6) I els comptes "REMOVE" / "LLEVAR"?
També són mentida. És a dir, quan manen un spam (correu no sol·licitat) i et demanen que si vols donar-te de baixa, contestis. Només són per veure, d'una llista de emails, quins són de veritat (els que contesten). En respondre automàticament els estàs dient que la teva adreça és vàlida i no solament et continuaran enviant missatges sinó que la venen massivament o d'altres spamers. Per tant, no contestis mai.
7) Que més puc fer?
Cada vegada que t'arriba un spam fer-li un forward al compte "abuse" d'aquest domini. Per exemple si et ve un email de UltraGay@ciutat.com envia-li a abuse@ciutat.com i a postmaster@ciutat.com
No compreu mai el que us enviï un spam.
8) Si ets administrador de correus: per favor visita aquesta pàgina per veure com combatre el SPAM: http://spam.abusi.net/
Si vols compartir aquest missatge amb diverses persones, recorda d'enviar-lo amb CCO (còpia oculta) i esborra l'adreça de la persona que te'l va enviar, que sempre queda gravada en el separador de reenviaments.
Benvolguts amics: El conte de les cadenes.
No hi ha cap nena morint-se de cancer cridada Amy Bruce; si hi fos la Fundacion "Demana Un Desig" (Make-a-Wish) no donaria res a ningú.
Aquest tipus de missatges de correu electrònic són fàcilment corroborables entrant al website de la fundació i buscant el conveni: si fos cert, creieu-me que estaria en el site amb tot i la foto de Amy (entreu a http://www.wish.org/home/framechainletters.htm on es parla d'aquest mail especificamente).
Perquè no torneu a caure en això i ajudem que Internet i la nostra bústia siguin llocs mes néts on treballar.
Les cadenes són instruments que utilitzen els webmasters de llocs pornogràfics, companyies que venen qualsevol cosa, casinos en línia, agències d'esquemes de "diners fàcil", empreses que negocien venent llistes de correu i altres molestes empreses que utilitzen el spam per viure. La idea és enviar una d'aquestes cadenes que pot ser:
1- Ajudar un nen malalt.
2- Que Ericsson/Nokia/Motorola regali cel·lulars.
3- Nou virus: no ho obri!!!!! (es diuen falses alarmes o Hoaxes).
4- Bill Gates va regalar $ 5000 i un viatge a Disney.
5- Del tipus que va aparèixer sense un ronyó.
6- Gasolineres que exploten pels cel·lulars.
7- Agulles infectades de HIV+ en els cinemes i en els telèfons públics.
8- Sulfat de sodi en el teu xampoo.
9- Assalt a la platja d'estacionament dels shoppings.
10- Això et portarà més sort com més ràpid i a més persones ho enviïs.
11- Envia-ho a moltes persones i també a qui t'ho va enviar, per a mostrar-li com que te l'estimes i moltes més que, normalment, apel·len als teus sentiments humanitaris o a la teva voluntat que es compleixin els teus desitjos o a la teva esperança que, enviant moltes còpies, millori notablement la teva sort o a les teves pors que passin coses (com les descrites en aquests missatges) als teus éssers benvolguts o als teus desitjos d'enviar notícies enginyoses o interessants a les teves amistats, etc., etc., etc. perquè després, en algun moment, aquests mateixos e-mails regressin a ells, engreixats amb centenars i centenars d'adreces de correu. Entre elles, la vostra i la meva.
Per aquest motiu al poc temps tots començarem a rebre spams que el seu remitent és, per exemple 9022ux5mz@bankakademie.d o qualsevol altre, oferint-nos negocis en els quals no estem interessats. Els Intrusos ingressen a través del email a la nostra màquina els famosos programes Netbus o BackOrifice, i poden controlar el nostra PC i fer estralls; fins i tot nosaltres, sense saber-ho, els reexpedim als nostres amics.
Hi ha tres maneres d'aturar això.
1- No reenvieu cadenes DE CAP TIPUS. És la millor manera d'estimar els vostres amics.
2- Si no us ho creieu, almenys reexpediu les cadenes amb les direccions al camp CCO (còpia oculta) i no en el camp "TO" (Per a:).
En col·locar les adreces en el camp "CCO", els qui reben la cadena no podran veure les adreces de les altres persones a les quals també se'ls ha enviat (per exemple, aquest mail el vaig enviar amb les adreces al "CCO": oi que veieu que les vostres adreces no hi aparèixen?) i es l'spam s'atura una mica.
3- Quan desitgeu reexpedir alguna cosa, esborreu al nou mail que apareixerà l'adreça de qui us el va remetre i d'altres possibles remitents anteriors. És a dir, no deixeu registrada cap adreça de correu electrònic en el vostre mail, llevat de la vostra exclusivament.
Almenys donem les adreces dels nostres familiars i amics així tan fàcilment. Aquest missatge ha estat distribuït per tota la xarxa i se segueix propagant en benefici de tots. Envia els teus missatges amb les adreces ocultes (CCO). Lluitem contra les cadenes!
Les noves possibilitats de tractament de la informació i les comunicacions permeten augmentar l'activitat cultural, de negocis, etc. a tot el món i permeten arribar a audiències globals fàcilment, col·laborar amb gent de tot el món, i utilitzar coneixement generat o recopilat a qualsevol lloc.
Els instruments per accedir a totes aquestes possibilitats, són d'una banda informàtics i telemàtics, però de l'altra són les llengües en les que ens comuniquem les persones.
Les llengües com el català que es parlen en un territori relativament petit del món corren el risc de veure's més marginades en aquest context de la societat de la informació que quan les interaccions eren majoritàriament amb gent d'un àmbit geogràfic més reduït i per tant amb més probabilitats parlants d'una mateixa llengua. Una única lingua franca com ara l'anglès es fa més interessant com més mitjans tens per comunicar-te amb gent que no parla la teva llengua.
Les llengües són més necessàries que mai per entendre's amb un veinatge global, no només per possibilitar l'acte comunicatiu, sinó per ajudar a entendre els contextos culturals diferents, i fins i tot perquè en l'economia del coneixement, el parlar, escriure i llegir no són merament accessoris de l'activitat productiva sinó sovint els mitjans pels quals es presten els serveis o es produeixen els béns, de manera que els coneixements lingüístics prenen una importància semblant a la màquina de vapor durant la revolució industrial.
Però alhora les llengües diferents de la lingua franca de torn corren el perill de ser menystingudes vers la que es consideri que facilita la comunicació amb una audiència més gran.
El repte del català en la societat de la informació és doble:
d'una banda, pel que fa als continguts cal garantir la disponibilitat d'obres en català per no ser arraconat dels formats i canals més utilitzats i evitar un nou model de disglòssia en què el català és apte per a ús casolà, institucional, etc. però impropi o simplement absent per a 'ús "on line".
D'altra banda pel que fa als mitjans cal disposar dels mateixos recursos que altres llengües per evitar que el manteniment de l'ús del català es faci més costa amunt. No només calen DVDs en català, sinó reproductors de DVD en català. I no només això. Calen correctors ortogràfics per a l'ofimàtica, calen sintetizadors de veu en català, calen eines de traducció automàtica a català i de català a altres llengües, calen reconeixedors de veu que puguin ser utilitzats per oferir menus de veu en català en els sistemes d'atenció al client. Perquè si el teu mòbil és capaç de fer predicció del text que vols enviar per SMS en castellà però no en català, potser un dia descobrirem que els SMS en català ja no abunden tant, o que hi abunden manlleus d'altres llengües més sovint que en altres usos del català.
La societat de la informació, però, no és només una amenaça sinó un repte, perquè a més dels riscos aporta noves possibilitats.
Si la revolució de la impremta va consistir en oferir a tothom (tant de bó, però al menys a molta més gent) la possibilitat de llegir, larevolució d'internet no consisteix pas en fer més fàcil l'accès als continguts (que també) sinó en oferir a tothom la possibilitat d'escriure i ser llegit (o d'enregistrar i ser escoltat o de rodar i ser vist ), és a dir d'eliminar radicalment el cost de publicació. Això és especialment interessant per a llengües que per tenir un mercat més petit podien tenir més dificultat per accedir a mitjans de comunicació massius. Per traduir les obres de Tolstoi seguim necessitant algú capaç i disposat a fer-ho, cosa que sempre serà més díficil en una llengua de 10 milions de parlants que en unade 300. Però al menys amb internet pot no ser tant necessari convèncer a un editor que imprimeixi uns quants milers de còpies que poden arribar als lectors o quedar en un magatzem.
Igualment l'abundància de continguts a les xarxes fa que la gent trïi més el que l'interessa, i això pot afegir valor al material més especific. Perquè ha de llegir ningú un diari generalista si pot accedir a tota la informació que vulgui sobre temes concrets que l'interessen més ? o perquè cal informar-se amb la CNN si pots llegir vilaweb ?. El català pot ser un valor afegit als recursos més necessari que mai quan la teva oferta ha de competir amb tota internet. Potser no arribaràs a tot el món, però potser t'asseguraràs certa penetració en un mercat per comptes de la irrellevància global.
I la facilitat de comunicació, a més de fer interessant aprendre anglès o xinès, també possibilita que l'emigrant català a Wisconsin o Taipei no perdi la seva llengua perquè segueixi en contacte telemàtic amb la seva cultura. Possibilita que es faci servir català en comunitats virtuals que potser no arribarien a tenir prou massa crítica si haguessin d'existir presencialment.
Finalment, pel que fa a eines lingüístiques, internet possibilita la col·laboració en el desenvolupament de programari, i per tant apareixen fenòmens com el programari lliure, la traducció voluntària d'obres (programari, llibres, pel·lícules), etc. que serien inviables abans d'internet. El que cal no són només grups mediatics, diners i poder, sinó vitalitat, ganes i empenta en els parlants de català.
Per tal de que la societat de la informació pugi beneficiar per comptes d'esmorteir l'ús del català, és vital que les possibilitats que ens ofereix romanguin actives, i no només els riscs. Per tant és vital aconseguir que el ciutadà del carrer pugui participar activament a internet. Cal que tothom pugui publicar a internet, cal que tothom hi tingui accés, cal que les eines informàtiques espuguin construir i millorar lliurement. Cal per tant lluitar per la llibertat en la xarxa. El dia que la societat de la informació esdevingui una societat feudal controlada per quatre grups mediàtics mitjançant patents de programari, mesures de gestió digital de drets de còpia, societat sectàries de recapta de cànons, ordinadors que no estiguin controlats pel seu propietari sinó pel seu fabricant (o els seus socis) o censura, aleshores les TIC deixaran de ser un repte per al caalà ipassaran a ser un llast i una amenaça.
Xavier Drudis Ferran - 2006
[Heura]